Nepal, l’Everest i els Jocs Olímpics: la desconeguda medalla d’or de Tejbir Bura

Amb més de 30 milions d’habitants, el Nepal és un dels nombrosos països que han estat incapaços de penjar-se una medalla als Jocs Olímpics. Amb 17 participacions al llarg de la història (4 d’elles als Jocs d’Hivern), el muntanyós país asiàtic és quart país més poblat del món que oficialment té un zero al seu medaller. Malgrat tot, hi ha dos nepalesos que han estat premiats pel Comitè Olímpic Internacional. Un és Bidham Lama, un taekwondista que va guanyar el bronze als Jocs de Seül de 1988 quan el taekwondo formava part dels esports d’exhibició. L’altre és Tejbir Bura, l’home que va guanyar un or sense haver participat mai en uns Jocs Olímpics.

Lans Naik Tejbir Bura va ser un oficial Gurkha, un poble d’origen hindú que va emigrar al nepal al segle XVI i que va ser molt conegut per farcir de mercenaris la Companyia Britànica de les Índies Orientals a finals del segle XIX i a principis del XX. Tejbir Bura també va tenir una vinculació amb els britànics, però ho va fer lluny de les armes. Ell va ser el guia del primer intent d’ascensió a l’Everest dut a terme entre l’abril i el juny de 1922 i capitanejat per l’anglès Charles Granville Bruce. L’expedició també comptava amb la presència de l’australià George Ingles Finch i del també britànic George Mallory.

20216

L’expedició de 1922 a l’Everest. Tejbir Bura podria ser el segon home de la part dreta de la imatge

Tots ells van ser els encarregats de superar el sostre conegut fins a aquell moment. De fet, a aquella expedició primerenca se li reconeix el mèrit d’haver assolit els 8.230 metres d’altitud, una fita excepcional entre els exploradors de la muntanya més alta del món, en una ascensió que va recaure al trio Bruce-Finch-Bura. Mentrestant, Mallory va liderar el grup que va superar els 8.000 metres sense oxigen per primera vegada a la història.

Aquella aventura va comptar amb un suport inestimable de 7 oficials indis, que feien tasques de suport com a xerpes al repte dels 11 britànics presents a l’Himàlaia. El tercer intent d’assolir el cim va ser dramàtic i va acabar amb els 7 xerpes morts a causa d’una allau. Malgrat tot, aquell primer intent després d’una primera exploració del terreny l’any anterior va ser determinant per als successius intents dels anys següents.

Laplinista australià George Finch a lEverest

L’alpinista australià George Finch a l’Everest

Finch descriu en els seus escrits a Tejbir Bura com un home optimista i alegre i de talla robusta, motius pel qual el van preferir entre altres candidats tot i la seva inexperiència a les muntanyes. En el seu diari, l’australià retrata la reacció del nepalès després d’un dia esgotador: “Jo volia seguir endavant i tractar de pujar més amunt al dia següent. Amb molta cautela vaig plantejar el meu desig amb Bruce, que va sumar-se a la idea. Quan vam comunicar els nostres nous plans al Tejbir, ell va ampliar el seu somriure immens. Aquella nit érem un grup alegre reunit al voltant d’un sopar escàs“.

De referències sobre la vida de Tejbir Bura no en tenim més enllà d’aquella expedició de 1922. Al cap de dos anys, però, va rebre una medalla d’or olímpica insòlita i que no computa al medaller del seu país natal.

L’or olímpic de 1924

Abans fins i tot de la celebració dels Jocs Olímpics d’Atenes de 1896, el futur Comitè Olímpic Internacional ja havia acceptat una proposta del baró Pierre de Coubertin vinculada a la muntanya. La proposta era senzilla: fer un reconeixement especial als alpinistes, esportistes admirats arreu del món però que no tenien cabuda al programa olímpic. L’any 1924 va ser la primera vegada que el guardó es va fer efectiu. En la cerimònia de clausura dels Jocs Olímpics d’Hivern disputats a Chamonix Pierre de Coubertin va entregar una medalla d’or als membres de l’expedició iniciàtica a l’Everest de 1922.

1924-02-05-chamonix-closing-thumbnail

En el seu discurs va exalçar el valor dels alpinistes: “Per primera vegada una medalla d’or recaurà en l’alpinisme, i serà entregada a la gloriosa expedició al Mont Everest. Lluny d’estar satisfets de quedar-se a prop de l’èxit, estan preparant una nova expedició per fer el cim. Donem la benvinguda al representant de la missió i agraïm la vostra presència per la bonica mostra demostrada d’heroïsme. Al peu de la muntanya més alta d’Europa, nosaltres us oferim un petit testimoni de l’admiració amb què totes les nacions van seguir el vostre viatge entre els pics inexplorats de la muntanya més alta del món. Una tasca que honora no només els vostres països, sinó el conjunt de la humanitat“.

La medalla no nepalesa al cim de l’Everest

Aquell dia, a Chamonix, només hi era un dels oficials de l’expedició, el britànic Bill Strutt. Mallory i Bruce tornaven a ser a l’Everest disposats a obrir noves vies en una expedició que acabaria amb la incerta mort del primer. El reconeixement rebut als Jocs Olímpics es va concretar en 13 medalles d’or per als expedicionaris europeus. Aquesta xifra es va ampliar amb la voluntat del COI de reconèixer a tots els participants en aquella expedició.

En tractar-se d’un grup internacional, la nacionalitat que va prevaldre en els llibres oficials del COI va ser la britànica, la més nombrosa i la que havia impulsat l’expedició. D’aquesta manera, Tejbir Bura va ser recompensat amb una medalla d’or que no forma part del medaller històric del Nepal. Aquelles medalles van lligar-se a una promesa incompleta. Pierre de Coubertin va demanar a Strutt que les portessin a dalt del cim més alt del món, una fita que cap dels premiats va ser capaç de dur a terme al llarg de la seva vida.

88 anys després l’alpinista Kenton Cool va liderar una expedició per portar aquelles medalles al punt més alt del planeta. Ho va aconseguir el 26 de maig de 2012. Aquells dies es va complir el desig de Coubertin i la medalla d’or del nepalès Tejbir Bura i companyia, per fi, va arribar al cim de l’Everest.

ArticleImageHandler