Kilian Jornet, protagonista de la fotografia de portada de la Revista Fosbury #25 en paper

Kilian Jornet fa el cim de l’Everest d’una tirada

El darrer repte del projecte Summits of my life de Kilian Jornet ha portat al ceretà al cim de l’Everest.

Kilian Jornet, protagonista de la fotografia de portada de la Revista Fosbury #25 en paper

Kilian Jornet, protagonista de la fotografia de portada de la Revista Fosbury #25 en paper

L’alpinista català va sortir des del darrer punt habitat abans d’arribar a la muntanya, l’antic monestir de Rombuk, el 20 de maig a les 22h hora local (+5:45 GMT). Aquest punt està ubicat a 5.100 metres i a 25 quilòmetres de l’Advanced Base Camp de l’Everest. 26 hores més tard, a la mitjanit del 21 al 22 de maig, trepitjava el punt més alt del planeta sense utilitzar ni oxigen ni cordes fixes i després d’haver culminat el trajecte d’una sola tirada.

La incertesa entre els seguidors del repte de Jornet ha anat creixent amb el pas de les hores i no ha estat fins a la seva tornada a l’Advanced Base Camp, 38 hores després de començar el repte (12:15h hora local), que Jornet ha pogut explicar les seves sensacions i confirmar que estava bé: “Fins a 7.700m m’he trobat molt bé i avançava segons el planning previst, però a partir d’aquell punt m’he començat a trobar malament, suposo que per un virus estomacal. Des d’allà he avançat molt lentament i havia d’anar parant cada poc per anar-me recuperant”. El ceretà, de fet, ha optat per aturar-se durant 15 minuts al Camp 3 (8.300m) per descansar: “No em trobava gaire bé i avançava molt lentament. Cada pocs metres havia d’aturar-me ja fos amb vòmits o amb rampes. Malgrat tot, em trobava bé en alçada i vaig decidir continuar”

Més tard Jornet ha explicat les sensacions viscudes al punt més alt del planeta: “Pujar al cim de l’Everest sense cordes fixes no és una cosa que es pugui fer cada dia! Vaig veure una posta de sol espectacular i finalment, a mitjanit arribava al cim. Estava sol però veia llums de frontals tant a la vessant nord com la sud d’expedicions que començaven l’ascens. De seguida vaig començar a baixar, per poder arribar el més ràpidament possible a l’ABC”. Abans, però, ha tornat a parar durant una hora al Camp 3 per descansar abans d’encarar la part final del descens.

A causa de la indisposició, Jornet ha decidit donar per acabada la temptativa a l’Advanced Base Camp en lloc de baixar al Camp Base de l’Everest, situat a l’antic monestir de Rombuk, com estava previst inicialment. No es té constància de cap alpinista que hagués provat un repte similar al del ceretà, començant l’ascensió des de 35 quilòmetres de distància fins al cim, per la cara nord (ha seguit la ruta tradicional), i superant un desnivell de més de 3.700 metres seguits en l’ascensió. I tot plegat, amb el material mínim imprescindible.

Un repte d’il·lusió i patiment compartit a les xarxes socials

En el reportatge de portada que a La Fosbury dedicàvem al summits of my life de Kilian Jornet a l’Everest, ens explicava que tal i com havia fet en la resta d’expedicions del projecte (Mont Cerví, Mont Blanc, Mont McKinley, Aconcagua) volia fugir dels streamings i la comunicació en directe: “Quan marxo, és per estar sol a la muntanya. També, perquè no m’agrada generar expectatives ni posar-me pressió. Quan vaig a fer un repte d’aquesta magnitud poden passar moltes coses, i no vull estar pendent d’anar-ho explicant. Aquest equilibri amb la desconnexió social el necessito. Portem un telèfon satèl·lit per a emergències i poca cosa més“.

Malgrat tot, el gran repte de Kilian Jornet ha mantingut amb l’ai al cor a milers de seguidors a través de les xarxes socials des de l’anunci de l’expedició. Corrien dades de tota mena, horaris aproximats del repte i etiquetes com #oureverest bullien amb seguidors d’arreu del planeta.

A la pràctica, el seu camí a l’Everest ha estat un dels més seguits que recordem sense disposar de dades més enllà de l’informació oficial que indicava que el seu inseparable fotògraf Seb Montaz l’havia vist pujant a bon ritme a 7.500 metres. Un altre fotògraf molt proper al Kilian, Jordi Saragossa, creava una altra etiqueta d’èxit a twitter: #nonewsnosleep, que va acompanyar les esperances i inquietuds d’un munt de persones fins ben entrada a la matinada. Òbviament, “Everest” o “Kilian Jornet” han estat tendència des de primera hora del matí.

Una fita esportiva majúscula

La proesa de Kilian Jornet és una de les grans fites de l’esport mundial d’aquest any. De fet, ja ho era quan va començar a intuir el repte l’any 2012 i ho seguia fent després de capgirar-ho pel projecte Langtang el 2015 i de l’intent fallit de 2016. L’ascens a l’Everest l’ha fet pocs dies després de pujar al Cho Oyu (8.201m): “En quatre setmanes hem fet dos cims de 8.000m, així que l’aclimatació que hem fet sembla que funciona. Hem estat entrenant en hipòxia unes setmanes abans i vam aclimatar als Alps abans de venir. Aquest tipus d’aclimatació exprés sembla funcionar i el cos es fatiga menys i per tant arribem més forts el dia del repte”.

Només el fet de plantejar-se una ruta seguida que les expedicions triguen dies a fer i setmanes a completar per tal d’aclimatar el cos, indiquen que Jornet continua obrint nous horitzons en la història de l’alpinisme. Ha fet el cim, ha patit una indisposició, no ha pogut tornat fins a l’Antic Monestir de Rombuk. El més rellevant: Kilian Jornet està bé i el tornarem a gaudir al seu escenari, a les muntanyes. Quin privilegi!