12 ratxes triomfals de l’esport

1. Jahangir Khan: esquaix

Originari d’un poblet proper a Peshawar, Khan ostenta el rècord absolut de victòries consecutives en qualsevol esport. En total, una ratxa de 555 triomfs entre el 1981 (tenia només 17 anys) i el 1986. Va arribar a guanyar 6 vegades el campionat del món, va ser l’indiscutible número 1 del món i és una llegenda de l’esquaix. Va estar a punt de retirar-se abans d’iniciar la ratxa després que el seu germà, un altre campió de l’esquaix, morís per un atac de cor en la disputa d’un partit. Un cop retirat, va ostentar la presidència de la federació internacional durant 6 anys.

Jahangir Khan - Squash Champion

2. Esther Vergeer: tennis en cadira de rodes

L’holandesa és la protagonista d’una fita sense precedents: 470 partits consecutius guanyats i només 18 sets perduts durant la ratxa victoriosa, iniciada el gener de 2003 i finalitzada el febrer de 2013… sense perdre! Vergeer va decidir retirar-se quan acumulava 10 anys sense perdre. Nascuda el 1981, va patir problemes de salut en la infantesa i va perdre la mobilitat a les cames als 9 anys. Entre individuals i dobles va endur-se 7 ors paralímpics, 42 trofeus Grand Slam i 120 torneigs en total. Les 668 setmanes al capdamunt del rànquing mundial avalen una carrera increïble.

_65839703_151430052

3. Suzanne Lenglen: tennis

La magnífica jugadora francesa que dóna nom a una de les dues pistes centrals de Roland Garros va acumular 341 victòries i només 7 derrotes al llarg de la seva carrera. 241 títols, entre ells 6 trofeus de Wimbledon, acrediten una trajectòria sensacional. Lenglen va acumular 181 triomfs consecutius, va perdre un partit, i va tornar a guanyar-ne més de 100 de seguits. Va ser la gran estrella del moment en una trajectòria viscuda principalment en les competicions amateurs.

suzanne-lenglen-3-e1464060685371

4. Alexandr Karelin: lluita grecoromana

Triple campió olímpic i triple portador de bandera en la cerimònia inaugural (amb la URSS, amb l’equip unificat i amb Rússia), Karelin és el millor lluitador de grecoromana de tots els temps. 887 victòries i dues derrotes el van convertir en la bèstia, el king-kong, l’experiment i molts altres sobrenoms sorgits del temor dels seus rivals. És impossible comptabilitzar el nombre de victòries consecutives, però podem convertir la xifra en temps: 13 anys imbatut, entre el 1987 i el 2000. La ratxa va acabar-se a Sidney, quan va perdre a la final i va decidir retirar-se. És el gran campió de Sibèria.

karelin-atlanta-96-cincodays-com

5. Iolanda Balas: salt d’alçada

Nascuda a Timisoara (Romania), Balas és una de les atletes més brillants de la història. Va competir sota els colors de Romania tot i els intents de fer-ho per Hongria, país d’origen de la seva família. Va aconseguir apujar el llistó de l’1,75 fins a l’1.91 en una successió brutal de 14 rècords del món. Entre el 1957 i el 1966 va acumular 154 victòries consecutives en competicions oficials fent servir la tècnica de les tisores abans de l’aparició de l’estil Fosbury (*no la revista, el saltador). És reconeguda com la millor saltadora del segle XX.

iolanda-balas-1962-by-mark-shearman-1250x750

6. Futabayama Sadaji: Sumo

Nascut en un poble de pescadors el 1912, és un lluitadors més coneguts de la història del Japó. Va debutar amb 15 anys i va començar a guanyar tornejos ràpidament. Entre el 1937 i el 1945 va encadenar 69 triomfs consecutius. Al llarg de la seva carrera va guanyar el campionat més important del Sumo en 12 ocasions. Després de la seva retirada, es va convertir en un dels jutges més respectats d’aquest esport. Per cert, tot plegat ho va aconseguir sense tenir visió en un dels seus ulls a causa d’una lesió patida de ben jovenet.

087_001

7. Connecticut Huskies: bàsquet

Els esports d’equip també tenen els seus referents en els rècords. Un dels més recents el va obtenir l’equip femení dels Connecticut de la NCAA, amb 90 victòries consecutives distribuïdes en tres temporades diferents: La 2008-2009 i la 2009-2010 es van saldar amb un ple de victòries inaudit. El 30 de desembre de 2010, finalment, una derrota contra Stanford les va deixar sense poder assolir l’objectiu anunciat de les 100 victòries. L’actual estrella de la WNBA, Maya Moore, va ser una de les grans protagonistes de la ratxa

basketballjpg-09fd1e4fff7238d5

8. Edwin Moses: 400 metres tanques

Doble campió olímpic el 1976 i el 1984 i absent pel boicot nord-americà als jocs de 1980, Moses va convertir-se en un dels grans especialistes de la història de l’atletisme. Dominador dels 400 tanques, va guanyar 122 curses i 107 finals consecutives en la seva disciplina preferida. Ho va assolir després d’evitar la derrota durant deu anys. Entre el 1977 i el 1987, ningú va poder batre a Moses. Als Jocs de Seül de 1988, en la seva darrera carrera, encara va ser capaç de pujar al podi i penjar-se un bronze olímpic.

OLY 1984  EDWIN MOSES

9. Kerry Walsh i Misty May-Treanor: Vòlei platja

La parella nord-americana és la gran referència del vòlei platja. 122 victòries i 19 tornejos guanyats de forma consecutiva entre el 2007 i el 2008 i una carrera d’onze anys com a duo d’èxit que les va catapultar a l’esgaló més alt del podi olímpic el 2004, el 2008 i el 2012. Després dels Jocs de Londres, van retirar-se quan havien tornat a acumular una altra significativa ratxa guanyadora de més de 30 triomfs consecutius.

screen-shot-2012-08-08-at-9-45-26-pm

10. Hjallis Andersen: patinatge de velocitat

Nascut el 1923 en una petita illa de Noruega és recordat com el gran triomfador dels Jocs Olímpics d’Hivern d’Oslo de 1952. Aquell any va ser l’únic esportista capaç de pujar tres vegades al podi i fer-ho, en totes les ocasions, amb la medalla d’or penjada al voltant del seu coll. Andersen va ser un excel·lent velocista dalt dels patins. Va vèncer múltiples proves dels 5.000 i dels 10.000 metres, als Jocs, als mundials i als europeus, i va ser un ídol per a la nombrosa afició noruega del moment. Entre 1949 i 1954 va encadenar 54 victòries consecutives a la prova dels 5.000 metres.

dqpi57d79su-o0msxder7qmxkjyong7dyrsskltijetq

11. Julio César Chávez: boxa

El mexicà va tenir una inici de carrera professional especialment fulgurant. Va debutar el 1980 i no va deixar de guanyar combats fins a finals de 1993. 87 victòries consecutives com a professional en categoria de pes lleuger i superlleuger. Alguns dels combats van ser polèmics i de fet la primera derrota no va ser considerada com a tal per a molts experts. En tot cas, el domini del ring de Chávez va capgirar el domini de les grans potències de la boxa i va marcar un auge d’aquest esport al país centreamericà.

chavez82881991

12. Camarero: curses de cavalls

Durant 2 anys i 4 mesos, entre l’abril de 1953 i l’agost de 1955, ningú va vèncer el Camarero. Figura singular d’aquesta llista, aquest cavall va guanyar 56 curses consecutives en aquest període malgrat canviar en diferents ocasions de genet. Nascut i criat a Puerto Rico, va ser tractat com a cavall de competicions entre el 1951 i el 1956, l’any en què va morir. 10.000 persones es van aplegar al seu funeral.

camarero